A ti, que no sabes cuánto te amo
A ti, que no sabes cómo te odio
A ti, que me regalas la risa y el llanto
A ti que me llenas y me vacías
A ti
Te dejo mi alma en este suspiro para que puedas amarla o acabes con ella.
A ti, que no sabes cómo te odio
A ti, que me regalas la risa y el llanto
A ti que me llenas y me vacías
A ti
Te dejo mi alma en este suspiro para que puedas amarla o acabes con ella.
1 comentario:
Gràcies Mònica per compartir aquestes línies amb tots/es. Percebeixo quelcom sorollós, net i amargant en les teves paraules (paraules que mai sabem si suten del cor o del cap, oi?. Com sempre la teva veu de dona fa especial el seu significat. I si l'ànima vol recuperar el tornar a ser, com trobem quelcom que hem abandonat a la sort dels altres?
Et voldria preguntar, en tot cas també, i veient que sempre acompanyes les teves paraules amb imatges...Per què has triat aquesta?
Un suspir i una Mònica valen més que 1000 paraules.
Endavant!
Publicar un comentario