Huelo..y me abraza la parte del alma que dejaste en mi guarida, me transporta, me calma, me acuna, me sacia, pero me engulle y arremolina hacia un sinfín de sensaciones desconocidas...presiento que la locura anda rondándome...
...tan cerca pero tan lejos, tan querido pero tan odiado, tan grande pero tan intangible, tan conocido pero tan extraño, tan real como un espejismo...
...tan todo y tan nada...
...tan sencillo y sinembargo tan difícil...
2 comentarios:
Sí Mònica, tot té una part positiva i una de negativa quan parlem de sentiments i entremig de tota la confusió sempre apareix allò que anomenem la bogeria i que crec que són les pors i les intuicions no confirmades que hom ha de saber desxifrar.
Gràcies!!! et llegeix Òscar.
Pors, inseguretat, ignorància, inconstància, desequilibri...són tantes les vairables que acompanyen el camí que inevitablement la follia ens poseeix.Però malgrat tot...gràcies a ella entenem que estem vius i que sentim!I això, tot i que agònic, no deixa de ser fantàstic!
Gràcies a tu per seguir les meves boges paraules.
Publicar un comentario